AUTORES: Pere-Joan Pons Cambrils, Enric-Alfons Paredes Vañó (R22 Arquitectes) y José David Busquier Corbí (Arqueólogo)
Contextualització
El castell d’Ambra és un hisn rural construït per l’aljama almohade de la vall de Pego al voltant de 1240, com a refugi temporal front a l’avanç de la conquesta feudal, que va passar a mans cristianes el 1245. Reocupat per Al-Azraq en 1247 i reconquistat definitivament pels cristians en 1258 fou abandonat en 1279 idesmantellat en 1298.
La fortificació,conformada per un ampli espai longitudinal de 4563 m2, ocupa la plataforma superior d’un penyala 300 metress.n.m., amb gran potencial defensiu natural,ampla visibilitat sobre tota la vall, contacte visual amb districtes castrals pròxims, control i accessibilitat de les alqueries i vies de comunicació.
Considerat com unes ruïnes sense valor al capdamunt d’una de les muntanyes que rodegen la vall, no és fins a mitjans del segle XX quan, juntament amb l’interès acadèmic, les campanyes d’excavació dels anys 90 i la difusió dels seus resultats, va creixent l’interès popular i la consciència col·lectiva del seu valor patrimonial i cultural.
L’Ajuntament de Pego, en 2017, encarrega a un equip multidisciplinari l’elaboració d’un Pla Director, quecom proposa el Pla Nacional d’Arquitectura defensiva,oferisca un conjunt unificat d’estratègies, juntament amb un cronograma d’accions valorat que establisca els diferents projectes a realitzat per a la recuperació del castell i l’entorn.
Pla director. L’estudi arquitectònic
El Castell està format per una avantmuralla en forma d’arc de 170 metres lineals,amb quatre bastions avançats i entrada en doble colze protegida per una torre, i, en paral·lel, la muralla de 236 metres lineals, amb 5 torres de flanqueig quadrades i un accés en colze, doble porta, rampa i corredor. Al recinte interior es troben habitatges i construccions d’us comunitari disseminades i adossades a la cara interior de la muralla. En el límit nord, sense muralles, actua de defensa un penya-segat. Tots aquests elements constructius han sigut degudament documentats, dibuixats i analitzats.
Projectes d’intervenció
En paral·lel a la redacció del Pla Director, sorgeix l’oportunitat d’acollir-se a dues subvencions (Conselleria de Cultura i FEDER) per tal d’iniciar tasques de recuperació, tot i què no s’han materialitzat per conflictes de titularitat.
Els criteris d’intervenció són: garantir la seguretat del monument i les persones, protegir les restes i les zones excavades, revaloritzar i visibilitzar els accessos, ordenar i senyalitzar els recorreguts, resoldre o atenuar les patologies més urgents, mantenir i preservar la materialitat original, i permetre la seua lectura, interpretació i difusió.
Les intervencions, que utilitzaran les tècniques originals de la maçoneria i la tàpia, seran mínimes, sols les necessàries i reconeixies. És un monument incomplet, que ha de provocar un sentiment d’emoció al contemplar-lo i suggerir arquitectures ideals, així com remetre a moments històrics i societats desaparegudes. L’objectiu és fer participar al visitant, fugint de les trivialitzacions, proporcionant-li la documentació disponible i no amb reconstruccions basades en hipòtesis, falsos històrics o constructius.
L’actuació serà de consolidació, conservació, protecció, dignificació del conjunt i respectuosa amb l’originalitat del monument. Es limitarà a la consolidació superficial dels perfils erosionats amb l’aplicació controlada de consolidants superficials o morters de coronació que aconseguisquen frenar el procés de deteriorament dels sectors més degradats que s’han triat per a intervindre. Les abundants empremtes del sistema constructiu de tàpia dirigeixen els criteris d’intervenció cap a la conservació del caràcter i valor d’antiguitat lligat a la degradació, erosió i abrasió de les superfícies.
En el primer projecte es proposaintervindre en el bastió solsit i en el tram en perill d’enderrocament per l’arrelament d’una olivera en l’avantmuralla. Amb aquestes actuacions es pretén iniciar la recuperació de l’hipotètic itinerari d’entrada original a la fortalesa i frenar la progressió de les patologies detectades i considerades de màxima urgència.
El segon projecte, a més de les motivacions extretes del Pla Director, també atén a les establertes pel Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Comunitat Valenciana. Dotat amb una quantia pressupostaria major que el primer, i entès com a una segona fase, té com a objectiu principal recuperar definitivament l’itinerari d’accés original i la protecció de les construccions interiors excavades per tal d’evitar la seva desaparició.
S’intervindrà la porta de la muralla per a permetre l’entrada dels visitants i reparar les patologies més importants. S’eliminaran els accessos forçats i indeguts que alteren la unitat de la muralla i la interpretació de la fortificació i es farà una neteja sota control i seguiment arqueològic del pas existent entre l’avantmuralla i la muralla interior.
Un cop superada la part constructiva, la intervenció se centrarà en el control de la vegetació i recuperació dels accessos que permeten una visualització completa i coherent del conjunt. Es crearanitineraris i punts d’observació amb la informació que facilite una visita interpretativa i contemporània segons la documentació actual.
Plans i propostes
El Pla Director estableix una sèrie de mesures per a cadascun dels aspectes estudiats. Pel que respecta al tractament urbanístic i jurídic s’incideix en la necessitat de redactar i aprovarel Pla Especial de Protecció de l’entorn del castell d’Ambra així com la necessitat de realitzar una investigació i solució al problema de la determinació de la titularitat.
Pel que fa a les propostes d’intervenció, tant a nivell arquitectònic com arqueològic i medi ambiental, s’estableixen uns objectius concrets que finalment es programen per ordre de prioritats, plantejant quatre fases tri-anuals .
Pel que respecta a la difusió i a la gestió cultural s’estableixen els respectius plans anuals dedifusió imodels de gestió i participació.
Conclusió
Després de la materialització d’aquestes actuacions, i des del propi coneixement que tenim de la fortificació dins del seu context social, el més adient és dur a terme amb urgència les tasques mínimes de manteniment i difusió definides al Pla Director. Per a canalitzar posteriorment,(el més aviat possible, la redacció del PEP a més de considerar i dirigir esforços per tal d’aconseguir fons econòmics que puguen fer front a les intervencions programades i plantejaments de manteniment, gestió i difusió que determina el Pla Director.
