Es graduado en Historia por la Universidad de Valencia y cursó el Máster en Historia de la Formación del Mundo Occidental, por los que obtuvo el premio extraordinario de grado y máster, respectivamente. Actualmente es doctorando y docente contratado FPU por la universidad de Valencia, donde está realizando una tesis doctoral sobre la familia en la Baja Edad Media, tema sobre el que ha realizado publicaciones como “Hogar, distribución espacial, camas y familia en el siglo XV a partir de los inventarios de Valencia”, “El tamaño y modelo familiar bajomedieval a partir de los testamentos de Valencia” o “Influencia paterna. movilidad social y geográfica en la formación de los núcleos familiares a partir de contratos matrimoniales y donationes inter vivos (Valencia, siglo XV)”.

És graduat en Història per la Universitat de València i va cursar el Màster en Història de la Formació del Món Occidental, pels quals va obtindre el premi extraordinari de grau i màster, respectivament. Actualment, és doctorant i docent contractat FPU per la Universitat de València, on està realitzant una tesi doctoral sobre la família en la baixa edat mitjana, tema sobre el qual ha realitzat publicacions com a «Llar, distribució espacial, llits i família en el segle XV a partir dels inventaris de València», «La grandària i model familiar baixmedieval a partir dels testaments de València» o «Influència paterna. Mobilitat social i geogràfica en la formació dels nuclis familiars a partir de contractes matrimonials i donationes inter vivos (València, segle XV)».

Holds a degree in history from the University of Valencia and a Master’s degree in the History of the Formation of the Western World, for which he was awarded the extraordinary prize for his degree and Master’s degree, respectively. He is currently a doctoral student and FPU contract lecturer at the University of Valencia, where he is working on a doctoral thesis on the family in the late Middle Ages, a subject on which he has published works such as «Household, spatial distribution, beds and family in the 15th century from the inventories of Valencia«, «The size and model of the late medieval family from the wills of Valencia» and «Paternal influence, social and geographical mobility in the formation of family nuclei from marriage contracts and inter vivos donations (Valencia, 15th century)«.

RESUMEN PONENCIA

Camas y lugares de descanso en la ciudad de Valencia y sus alrededores en la Baja Edad Media (siglo XV)

En la ponencia se analizará la presencia de camas en el interior de los hogares de la ciudad de Valencia y sus alrededores en el siglo XV, a partir del análisis de una muestra de en torno a 700 inventarios de bienes conservados en los libros de una gran variedad de notarios de la ciudad de Valencia en la cronología señalada. Así, mostraremos cuáles eran los lugares de descanso en el interior de las viviendas de Valencia de esta época. 

La finalidad es tratar de averiguar dónde dormían los individuos de cada unidad doméstica y cómo influía el nivel socioeconómico familiar en estas cuestiones. En ese sentido, valoraremos si los miembros de la unidad doméstica solían o no compartir camas en función del número de estos muebles que había en cada hogar, así como de la anchura de los lechos, que se señala de forma excepcional con medidas de longitud, pero también se puede intuir a partir del número de postes o tablas, que prácticamente se indica en casi todos los inventarios. 

En ese sentido, tendremos en cuenta en qué espacios se encontraban las camas, lo que nos muestra en muchos casos la presencia de una cambra o habitación de descanso en la que se suele presuponer una cierta privacidad, si bien veremos que también había camas en otras estancias. Asimismo, analizaremos la presencia de colchones y jergones, que en muchos casos iban vinculados a las camas, pero en otros también aparecían de forma aislada y pueden ser un indicio de la presencia de otros lugares secundarios de descanso. Así, también será necesario valorar cuántos de estas camas o colchones estaban equipados con textiles como mantas, colchas, almohadas, cojines, cortinas, pabellones… lo que nos indica que estaban siendo utilizados como lugares de descanso. 

En relación a ello, estudiaremos la jerarquización interna que podía tener lugar en el interior de los hogares, teniendo en cuenta que en ellos podían convivir individuos ligados por vínculos biológicos, pero también sirvientes domésticos y esclavos. Por ello, compararemos las distintas camas y lugares de descanso que existían en el interior de los hogares para ver las diferencias entre las mismas, en función de la persona que pudiese ocupar cada uno de estos lugares, comparando la anchura de las camas, la calidad de los materiales, de los tejidos que los envolvían…

Finalmente, ello nos servirá para tratar de identificar el interior de los hogares con determinadas personas que los ocupaban, realizando una vinculación entre el espacio físico y el social, lo que nos permitirá aproximarnos a la compartimentación interna de los hogares, especialmente desde el punto de vista de las habitaciones que solían ser utilizadas como lugar de descanso. Además, realizaremos una aproximación sobre los modelos familiares, en función del número de personas que se intuya que podían dormir dentro de un mismo hogar y compartir determinadas tareas en común.

Llits i llocs de descans a la ciutat de València i els seus voltants en la baixa edat mitjana (segle XV)

En la ponència s’analitzarà la presència de llits a l’interior de les llars de la ciutat de València i els seus voltants en el segle XV, a partir de l’anàlisi d’una mostra d’entorn de 700 inventaris de béns conservats en els llibres d’una gran varietat de notaris de la ciutat de València en la cronologia assenyalada. Així, mostrarem quins eren els llocs de descans a l’interior dels habitatges de València d’aquesta època.

La finalitat és tractar d’esbrinar on dormien els individus de cada unitat domèstica i com influïa el nivell socioeconòmic familiar en aquestes qüestions. En aqueix sentit, valorarem si els membres de la unitat domèstica solien o no compartir llits en funció del número d’aquests mobles que hi havia en cada llar, així com de l’amplària dels llits, que s’assenyala de manera excepcional amb mesures de longitud, però també es pot intuir a partir del nombre de pals o taules, que pràcticament s’indica en quasi tots els inventaris.

En aqueix sentit, tindrem en compte en quins espais es trobaven els llits, la qual cosa ens mostra en molts casos la presència d’una *cambra o habitació de descans en la qual se sol pressuposar una certa privacitat, si bé veurem que també hi havia llits en altres estades. Així mateix, analitzarem la presència de matalassos i jergons, que en molts casos anaven vinculats als llits, però en uns altres també apareixien de forma aïllada i poden ser un indici de la presència d’altres llocs secundaris de descans. Així, també serà necessari valorar quants d’aquests llits o matalassos estaven equipats amb tèxtils com a mantes, cobertors, coixins, coixins, cortines, pavellons… el que ens indica que estaven sent utilitzats com a llocs de descans.

En relació amb això, estudiarem la jerarquització interna que podia tindre lloc a l’interior de les llars, tenint en compte que en ells podien conviure individus lligats per vincles biològics, però també servents domèstics i esclaus. Per això, compararem els diferents llits i llocs de descans que existien a l’interior de les llars per a veure les diferències entre aquestes, en funció de la persona que poguera ocupar cadascun d’aquests llocs, comparant l’amplària dels llits, la qualitat dels materials, dels teixits que els embolicaven…

Finalment, això ens servirà per a tractar d’identificar l’interior de les llars amb determinades persones que els ocupaven, realitzant una vinculació entre l’espai físic i el social, la qual cosa ens permetrà aproximar-nos a la compartimentació interna de les llars, especialment des del punt de vista de les habitacions que solien ser utilitzades com a lloc de descans. A més, durem a terme una aproximació sobre els models familiars, en funció del nombre de persones que s’intuïsca que podien dormir dins d’una mateixa llar i compartir determinades tasques en comú.

Beds and resting places in the city of Valencia and its surroundings in the late Middle Ages (15th century)

This paper will analyse the presence of beds in the interior of homes in the city of Valencia and its surroundings in the 15th century, based on the analysis of a sample of around 700 inventories of goods preserved in the books of a wide variety of notaries in the city of Valencia during the aforementioned chronology. Thus, we will show what were the places of rest inside the dwellings of Valencia at this time. 

The aim is to try to find out where the individuals in each domestic unit slept and how the socio-economic level of the family influenced these matters. In this sense, we will assess whether or not the members of the domestic unit used to share beds according to the number of these pieces of furniture in each household, as well as the width of the beds, which is exceptionally indicated by length measurements, but can also be intuited from the number of posts or boards, which is practically indicated in almost all the inventories. 

In this sense, we will take into account in which spaces the beds were located, which in many cases shows us the presence of a bedchamber or rest room in which a certain degree of privacy is usually assumed, although we will also see that there were beds in other rooms. We will also analyse the presence of mattresses and cots, which in many cases were linked to the beds, but in others they were also isolated and may be an indication of the presence of other secondary resting places. Thus, it will also be necessary to assess how many of these beds or mattresses were equipped with textiles such as blankets, bedspreads, pillows, cushions, curtains, pavilions, etc., which indicates that they were being used as resting places. 

In relation to this, we will study the internal hierarchy that could take place inside the homes, taking into account that individuals linked by biological ties, but also domestic servants and slaves, could coexist in them. For this reason, we will compare the different beds and resting places that existed inside the homes to see the differences between them, depending on the person who could occupy each of these places, comparing the width of the beds, the quality of the materials, the fabrics that wrapped them…

Finally, this will help us to try to identify the interior of the homes with certain people who occupied them, making a link between the physical and social space, which will allow us to approach the internal compartmentalisation of the homes, especially from the point of view of the rooms that used to be used as a place of rest. In addition, we will make an approximation of the family models, depending on the number of people who could sleep in the same household and share certain tasks in common.