Reuniones Científicas en el MARQ

D. Jose Ramón Ortega Pérez

D. Jose Ramón Ortega Pérez

Arqueólogo medievalista. CEO de ARPA Patrimonio. Arqueòleg medievalista. CEO d'ARPA Patrimoni. Medieval archaeologist. CEO of ARPA Patrimonio.

Biography

Administrador de la empresa arqueológica ARPA Patrimonio. Licenciado en Filosofía y Letras, especialidad Historia por la Universidad de Alicante. Basa sus trabajos en la Arqueología Profesional y Empresarial. Inició los trabajos arqueológicos formando parte de equipos especializados en Arqueología Medieval, como el dirigido por Concha Navarro en El Castillo de la Mola en Novelda, o colaborando con el proyecto del Castillo del Rio en Aspe, dirigido por Rafael Azuar, realizando el estudio del instrumental de hierro, tema en el que se especializa en estos primeros años de labor arqueológica.

Pronto basa sus trabajos en la Arqueología Profesional y Empresarial, destacando sus codirecciones en las excavaciones efectuadas en las Villas romanas del Pau IV en Alicante, Casa Ferrer I y Casa Ferrer II, incluida su puesta en valor (1995-1999). Además de codirigir excavaciones de Arqueología Medieval, como la cubierta de la Iglesia de Santa María de Alicante (1997-1998), o la dirección de las excavaciones del interior del Castillo de Castalla (1998-1999).

De interés son otras actuaciones arqueológicas como la del encauzamiento del Barranco de la Albufereta (Alicante), donde se localizaron los puertos ibérico y romano de Alicante, así como varias villas romanas (2001-2002). Con posterioridad, dentro del ámbito 1/4 de la Albufereta, codirigió las primeras campañas en los viales de dicho plan, con importantes hallazgos neolíticos, ibéricos y romanos. (2003-2004).

A partir de ahí, como administrador de una empresa de arqueología, codirige multitud de actuaciones arqueológicas de carácter urbano y rural, en diferentes ciudades como Orihuela, Elche, Crevillent, Torrevieja, Petrer, Novelda, Aspe, Villena, e incluso Ibiza. Destaca, también las codirecciones en la Villa romana de los Baños en Monforte del Cid, posible Mansio Aspis (2006-2008), así como en el Camino del Rio de Monforte (2007-2010), donde han aparecido importantes hallazgos de escultura ibérica zoomorfa y humana.

Ha codirigido las excavaciones en el Castillo del Aljau en Aspe (2010), todo un descubrimiento castellológico, una fortaleza  bajomedieval inédita, hoy consolidada. Ha codirigido los trabajos arqueológicos en la III Fase de Restauración del Castillo de Villena (2012-2013) y la intervención arqueológica en las obras de restauración del Lienzo sur del Castillo de Almizra (Camp de Mirra) (2014).

En 2008 coordinó los trabajos de restauración del lienzo norte del Castillo de Bañeres de Mariola, y entre 2014 y 2016 dirigió los trabajos arqueológicos en ese mismo castillo. Entre el año 2018 y 2019 codirigió una intervención arqueológica en un gran solar de Orihuela entre la Calle Comedias y Timor, que ofreció una secuencia urbanística islámica desde la primera mitad siglo XI al siglo XIII. Ya entre 2020 y 2021 ejecutó la rehabilitación de la Torre taifal y parte de la muralla del Castillo de Orihuela. Así como la Restauración del Baluarte de la Mina en el Castillo de Santa Bárbara en Alicante entre 2020 y 2022.

También ha codirigido la actuación arqueológica en la Plaza de Baix de Petrer, en su fase de excavación en extensión entre 2022 y 2023 cuando se ha localizado el complejo termal y los mosaicos de varias fases de la Villa Petraria.

El estudio de los metales, y en concreto, del instrumental de hierro ha sido una de sus especialidades a nivel curricular, de ahí sus trabajos sobre dicho material en diferentes castillos de Alicante como en el de Castalla, el Castillo de la Mola (Novelda), el Castillo del Aljau (Aspe), revisión del instrumental férrico del Castillo de la Torre Grossa de Jijona, el hierro de la Pobla Medieval de Ifach (Calpe), o los metales del Castillo de Ambra (Pego), entre otros.

 

DESCARGA VAL/ING


RESUMEN PONENCIA


El instrumental de hierro medieval en el área meridional del Reino de Valencia (Siglos XIII-XVI). Materialidad y funcionalidad

El estudio del instrumental de hierro de los asentamientos medievales en el ámbito meridional del Reino de Valencia nos ha permitido ampliar los datos documentales sobre la vida en los diferentes enclaves desde la conquista cristiana del siglo XIII hasta bien entrado el siglo XVI.

Los materiales estudiados pertenecen a asentamientos diversos, entre los que destacan los recintos fortificados y los núcleos urbanos bajomedievales del sur del Reino de Valencia, en concreto, de la actual provincia de Alicante, ámbito de nuestras investigaciones, aunque ofrecemos algunos datos de material del resto de la Comunidad Valenciana.

Entre el material registrado tenemos útiles agrícolas, objetos para transporte, de uso artesanal, doméstico o personal, además de piezas   relacionadas con las actividades bélicas (armas y armaduras).

Se plantea un estudio individualizado de cada grupo de objetos, así como su funcionalidad, y un pormenorizado análisis espacial de los hallazgos metálicos en los yacimientos arqueológicos bajomedievales, que nos han permitido entender la funcionalidad del instrumental hallado dentro de los propios yacimientos. La ubicación y nivel del hallazgo son fundamentales para interpretar el origen, desarrollo y evolución de estos asentamientos. 

Los objetos de uso agropecuario están integrados por distintas herramientas y utensilios relacionados con los trabajos agrícolas y ganaderos. Entre las piezas de ámbito agrícola relacionadas con cultivo de la tierra, existen aquellas vinculadas a la preparación de la tierra y la siembra, como las azadas; para el mantenimiento como las tijeras de podar. Y para la recogida del producto, como los diferentes tipos de hoces.

En cuanto a las piezas relacionadas con la ganadería y el transporte, tenemos fragmentos de herraduras utilizadas para proteger las pezuñas de los équidos y evitar daños en la marcha, así como los propios clavos de herradura. 

Los objetos de uso artesanal son aquellos ejecutados con las manos, de carácter pre-industrial. Entre los instrumentos para trabajar la madera y el hueso tenemos hachas, punzones, etc. Otro grupo de instrumentos sirve para trabajar el cuero, tejido, lana, esparto y otras fibras, como las tijeras, cuchillas, punzones, etc. 

Los objetos de uso doméstico suponen el grupo más abundante en el registro arqueológico, son piezas relacionadas con el equipamiento doméstico, como los utensilios de cocina (cuchillos). Otras piezas están relacionadas con el hogar, tanto con el mobiliario como con el propio inmueble, de este grupo destacan los clavos, alcayatas, bisagras, cierres, pestillos, etc.  

Los objetos de uso personal, son piezas vinculadas a la vestimenta y a los adornos, como las hebillas de correajes o de cinturones, así como algún ejemplar utilizado en el calzado. También se incluyen anillos en hierro.

Para finalizar se analizan las piezas en hierro que se vinculan de una forma u otra al armamento.  Destacan dos tipos de armamento, por un lado, el ofensivo, en el que se incluyen las puntas de lanza, las puntas de flecha, o las saetas de ballesta, incluyendo la protección de estas piezas, como regatones y conteras. El otro grupo de armas son las defensivas, donde destacan las placas de armadura y las piezas de arnés.

En resumen, el estudio de todo este material metálico nos ha permitido adentrarnos en las actividades económicas, cotidianas y bélicas que tuvieron lugar durante la Baja Edad Media en estos asentamientos del área meridional del Reino de Valencia. Nos ha aportado documentación extra para conocer estos enclaves bajomedievales, e incluso plantear aquellas pervivencias o transformaciones morfológicas en el instrumental, entre el mundo islámico anterior y la fase feudal de nuestros asentamientos.

 

L’instrumental de ferro medieval en l’àrea meridional del Regne de València (Segles XIII-XVI). Materialitat i funcionalitat

L’estudi de l’instrumental de ferro dels assentaments medievals en l’àmbit meridional del Regne de València ens ha permés ampliar les dades documentals sobre la vida en els diferents enclavaments des de la conquesta cristiana del segle XIII fins ben entrat el segle XVI.

Els materials estudiats pertanyen a assentaments diversos, entre els quals destaquen els recintes fortificats i els nuclis urbans baixmedievals del sud del Regne de València, en concret, de l’actual província d’Alacant, àmbit de les nostres investigacions, encara que oferim algunes dades de material de la resta de la Comunitat Valenciana.

Entre el material registrat tenim útils agrícoles, objectes per a transport, d’ús artesanal, domèstic o personal, a més de peces relacionades amb les activitats bèl·liques (armes i armadures).

Es planteja un estudi individualitzat de cada grup d’objectes, així com la seua funcionalitat, i una detallada anàlisi espacial de les troballes metàl·liques en els jaciments arqueològics baixmedievals, que ens han permés entendre la funcionalitat de l’instrumental trobat dins dels mateixos jaciments. La ubicació i nivell de la troballa són fonamentals per a interpretar l’origen, desenvolupament i evolució d’aquests assentaments.

Els objectes d’ús agropecuari estan integrats per diferents eines i utensilis relacionats amb els treballs agrícoles i ramaders. Entre les peces d’àmbit agrícola relacionades amb cultiu de la terra, existeixen aquelles vinculades a la preparació de la terra i la sembra, com les aixades; per al manteniment com les tisores de podar. I per a la recollida del producte, com els diferents tipus de falçs.

Quant a les peces relacionades amb la ramaderia i el transport, tenim fragments de ferradures utilitzades per a protegir les peülles dels èquids i evitar danys en la marxa, així com els propis claus de ferradura.

Els objectes d’ús artesanal són aquells executats amb les mans, de caràcter preindustrial. Entre els instruments per a treballar la fusta i l’os tenim destrals, punxons, etc. Un altre grup d’instruments serveix per a treballar el cuir, teixit, llana, espart i altres fibres, com les tisores, fulles, punxons, etc.

Els objectes d’ús domèstic suposen el grup més abundant en el registre arqueològic, són peces relacionades amb l’equipament domèstic, com els utensilis de cuina (ganivets). Altres peces estan relacionades amb la llar, tant amb el mobiliari com amb el mateix immoble, d’aquest grup destaquen els claus, alcaiates, frontisses, tancaments, pestells, etc.

Els objectes d’ús personal, són peces vinculades a la vestimenta i als adorns, com les sivelles de corretjams o de cinturons, així com algun exemplar utilitzat en el calçat. També s’inclouen anells     en ferro.

Per a finalitzar s’analitzen les peces en ferro que es vinculen d’una forma o una altra a l’armament. Destaquen dos tipus d’armament, d’una banda, l’ofensiu, en el qual s’inclouen les puntes de llança, les puntes de fletxa, o les saetes de ballesta, incloent-hi la protecció d’aquestes peces, com a regatons i virolles. L’altre grup d’armes són les defensives, on destaquen les plaques d’armadura i les peces d’arnés.

En resum, l’estudi de tot aquest material metàl·lic ens ha permés endinsar-nos en les activitats econòmiques, quotidianes i bèl·liques que van tindre lloc durant la baixa edat mitjana en aquests assentaments de l’àrea meridional del Regne de València. Ens ha aportat documentació extra per a conéixer aquests enclavaments baixmedievals, i fins i tot plantejar aquelles pervivències o transformacions morfològiques en l’instrumental, entre el món islàmic anterior i la fase feudal dels nostres assentaments.

 

Medieval iron tools in the southern area of the Kingdom of Valencia (13th-16th centuries). Materiality and functionality

The study of iron tools from medieval settlements in the southern area of the Kingdom of Valencia has allowed us to expand the documentary data on life in the different enclaves from the Christian conquest in the 13th century until well into the 16th century.

The materials studied belong to different settlements, among which the fortified enclosures and late medieval urban centres in the south of the Kingdom of Valencia, specifically in what is now the province of Alicante, the area of our research, stand out, although we offer some data on material from the rest of the Valencian Community.

The material recorded includes agricultural tools, objects for transport, craft, domestic or personal use, as well as pieces related to war activities (weapons and armour).

An individualised study of each group of objects is proposed, as well as their functionality, and a detailed spatial analysis of the metal finds in the late medieval archaeological sites, which have allowed us to understand the functionality of the instruments found within the sites themselves. The location and level of the finds are fundamental for interpreting the origin, development and evolution of these settlements. 

The objects of agricultural and livestock use are made up of different tools and utensils related to agricultural and livestock work. Among the agricultural items related to cultivating the land, there are those linked to preparing the soil and sowing, such as hoes; for maintenance, such as pruning shears; and for harvesting the produce, such as the pruning shears. And for harvesting the produce, such as the different types of sickles.

As for items related to livestock and transport, we have fragments of horseshoes used to protect the hooves of equids and prevent damage when walking, as well as the horseshoe nails themselves. 

Handmade objects are those made by hand, of a pre-industrial nature. Among the instruments for working wood and bone we have axes, awls, etc. Another group of instruments is used to work leather, fabric, wool, esparto grass and other fibres, such as scissors, blades, awls, etc. 

Objects for domestic use are the most abundant group in the archaeological record. They are pieces related to domestic equipment, such as kitchen utensils (knives). Other pieces are related to the home, both to the furniture and to the building itself. Of particular note in this group are nails, pliers, hinges, locks, latches, etc.  

Objects for personal use are pieces related to clothing and ornaments, such as belt buckles, as well as some items used in footwear. Iron rings are also included.

Finally, the iron pieces that are linked in one way or another to weaponry are analysed.  Two types of weaponry stand out, on the one hand, offensive weapons, which include spearheads, arrowheads and crossbow bolts, including the protection of these pieces, such as regatons and conteras. The other group of weapons are defensive weapons, where armour plates and harness pieces stand out.

In short, the study of all this metallic material has allowed us to delve into the economic, daily and military activities that took place during the Late Middle Ages in these settlements in the southern area of the Kingdom of Valencia. It has provided us with extra documentation to learn about these late medieval enclaves, and even to consider the survival or morphological transformations in the instruments between the previous Islamic world and the feudal phase of our settlements.