Reuniones Científicas en el MARQ

Dra. Susana Gómez Martínez

Dra. Susana Gómez Martínez

Universidad de Évora Campo Arqueológico de Mértola. Universitat d'Évora Camp Arqueològic de Mértola. University of Evora Mértola Archaeological Field.

Biography

Licenciada en Geografía e Historia en 1990 por la Universidad Complutense de Madrid y doctora en 2004 por la misma institución con la tesis titulada Cerámica Islámica de Mértola: producción y comercio. Desde 1992 es investigadora del Campo Arqueológico de Mértola (CAM) y desde 2007 del Centro de Estudos em Arqueologia Artes e Ciências do Património. Entre 2009 y 2014, fue investigadora contratada de la Universidad de Coímbra, al abrigo del Programa Ciência 2008 de la FCT y entre 2014 y 2018 profesora auxiliar convidada de las Universidades del Algarve, Lisboa, Évora y Huelva. Desde 2019 es profesora auxiliar titular de la Universidad de Évora. Desarrolla su trabajo en el ámbito de la arqueología medieval, la museografía y la puesta en valor y divulgación del Patrimonio. Participa en diversos proyectos de investigación, coordina el Grupo de Estudio de la Cerámica Islámica del Garb al-Andalus (CIGA) y es miembro de Consejos de Redacción y/o científicos de varias revistas científicas. Fue autora de las exposiciones itinerantes “Os Signos do Quotidiano. Gestos, marcas e símbolos no al-Ândalus” y “En los confines de al-Andalus. Mértola y el Guadiana”. Entre sus cerca de 200 publicaciones, destacamos “La céramique dans le Gharb al-Andalus”, en Mers et rivages d’Islam. De l’Atlantique à la Méditerranée. Melanges offerts à Christophe Picard, Paris, 2023; “Poblamiento emiral en el Garb al-Andalus”, en Arqueologia & História, 13ª Série, Vol. 73 (2022) 187-206; “Viver em tempos de Cruzada”, en Guerreiros e Mártires. A Cristandade e o Islão na Formação de Portugal, Lisboa, 2020; Las Artes del Islam: cerámica, marfiles, tejidos, vidrios y metales, Sevilla, 2020 (ed.), La cerámica islámica de Mértola, 2014, Povoamento rural no troço médio do Guadiana entre o rio Degebe e a ribeira do Álamo (Idade do Ferro e períodos medieval e moderno), Évora, 2013. Es miembro de las juntas directivas del Campo Arqueológico de Mértola y de la Asociación Española de Arqueología Medieval y vicepresidente de la Asociación Internacional para el Estudio de la Cerámica Medieval y Moderna en el Mediterráneo (AIECM3).

 

DESCARGA VAL/ING


RESUMEN PONENCIA


De Garb a Algarve. Constantes y variables de la cultura material de las ciudades del Sur de Portugal entre los siglos XIII y XV

El siglo XIII fue un período de constantes transformaciones en la cultura material de las ciudades del Garb al-Ándalus. Progresiva y lentamente islamizadas en los siglos anteriores, a partir del siglo XII se encontraban completamente insertas en la vasta koiné mediterránea islámica. Desde la estructura de la vivienda a los objetos que usaban diariamente, la cultura material se asemejaba a la de las demás ciudades de al-Ándalus. 

Desde finales del siglo XII, las transformaciones se produjeron a gran ritmo: la proximidad de las mesnadas portuguesas forzó el abandono de las áreas extramuros desprotegidas; la población se concentró en las medinas transformando las casas y el propio urbanismo de la ciudad. También la producción tuvo que adaptarse a la amenaza de una frontera próxima: el comercio mediterráneo se tornó inseguro y las manufacturas de mayor calidad no encontraban una coyuntura adecuada de distribución.

Los cambios se aceleraron con la conquista portuguesa del sudoeste peninsular a mediados del siglo XIII, como es obvio. Primero se modificaron, rápidamente, los espacios de poder y religiosos, como era de esperar. Las fortalezas urbanas se adaptaron a sus nuevos moradores y se reorganizaron las líneas defensivas en función de un nuevo panorama geoestratégico. Las antiguas mezquitas dieron paso a iglesias y catedrales. Los espacios de vivienda y sociabilidad se transformaron con menor rapidez, pero de forma contundente, conforme iba aumentando el contingente de pobladores cristianos del norte. 

El mobiliario doméstico sufrió transformaciones también de forma gradual. La cerámica es la que muestra mejor esos cambios, a pesar del escaso desarrollo de los estudios sobre la cerámica del sudoeste peninsular en la segunda mitad del siglo XIII y en el siglo XIV.

 

De Garb a Algarve. Constants i variables de la cultura material de les ciutats del Sud de Portugal entre els segles XIII i XV

El segle XIII va ser un període de constants transformacions en la cultura material de les ciutats del Garb al-Andalús. Progressivament i lentament islamitzades en els segles anteriors, a partir del segle XII es trobaven completament inserides en la vasta koiné mediterrània islàmica. Des de l’estructura de l’habitatge als objectes que usaven diàriament, la cultura material s’assemblava a la de les altres ciutats del-Andalús.

Des de finals del segle XII, les transformacions es van produir a gran ritme: la proximitat de les mesnades portugueses va forçar l’abandó de les àrees extramurs desprotegides; la població es va concentrar en les medines transformant les cases i el mateix urbanisme de la ciutat. També la producció va haver d’adaptar-se a l’amenaça d’una frontera pròxima: el comerç mediterrani es va tornar insegur i les manufactures de major qualitat no trobaven una conjuntura adequada de distribució.

Els canvis es van accelerar amb la conquesta portuguesa del sud-oest peninsular a mitjan segle XIII, com és obvi. Primer es van modificar, ràpidament, els espais de poder i religiosos, com era d’esperar. Les fortaleses urbanes es van adaptar als seus nous habitants i es van reorganitzar les línies defensives en funció d’un nou panorama geoestratègic. Les antigues mesquites van donar pas a esglésies i catedrals. Els espais d’habitatge i sociabilitat es van transformar amb menor rapidesa, però de manera contundent, a mesura que anava augmentant el contingent de pobladors cristians del nord.

El mobiliari domèstic va patir transformacions també de manera gradual. La ceràmica és la que mostra millor aqueixos canvis, malgrat l’escàs desenvolupament dels estudis sobre la ceràmica del sud-oest peninsular en la segona meitat del segle XIII i en el segle XIV.

 

From Garb to Algarve. Constants and variables of the material culture of the cities of the South of Portugal between the XIII and XV centuries

The 13th century was a period of constant transformations in the material culture of the cities of Garb Al-Andalus. Progressively and slowly Islamized in previous centuries, from the 12th century they found themselves completely inserted in the vast Koine Islamic Mediterranean. From the structure of the house to the objects they used daily, the material culture was similar to that of the other cities of Al-Andalus.

From the end of the 12th century, transformations occurred at a rapid pace: the proximity of the Portuguese retinues forced the abandonment of the unprotected extra-mural areas; the population concentrated in the medinas, transforming the houses and the urban planning of the city. Production also had to adapt to the threat of a nearby border: Mediterranean trade became insecure and the highest quality manufactures could not find an adequate distribution situation.

The changes accelerated with the Portuguese conquest of the peninsular southwest in the mid-13th century, as is obvious. First, the spaces of power and religion were rapidly modified, as was to be expected. The urban fortresses adapted to their new inhabitants and the defensive lines were reorganized based on a new geostrategic panorama. The old mosques gave way to churches and cathedrals. Spaces for housing and sociability were transformed less rapidly, but forcefully, as the contingent of Christian settlers from the north increased.

Domestic furniture also underwent transformations gradually. Ceramics is the one that best shows these changes, despite the scant development of studies on ceramics from the peninsular southwest in the second half of the 13th century and in the 14th century.