Reuniones Científicas en el MARQ

Dra. María de la luz Rodrigo Estevan

Dra. María de la luz Rodrigo Estevan

Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos. Universidad de Zaragoza*. Departament d'Història Medieval, Ciències i Tècniques Historiogràfiques i Estudis Àrabs i Islàmics. Universitat de Saragossa*. Department of Medieval History, Historiographic Sciences and Techniques and Arab and Islamic Studies. University of Zaragoza*.

Biography

Profesora Titular de Historia Medieval en el Departamento de Historia e investigadora del Instituto de Patrimonio y Humanidades de la Universidad de Zaragoza. Desde 1991 investiga en historia urbana, historia cultural y antropología histórica de las sociedades medievales en proyectos autonómicos, nacionales e internacionales y contratos de transferencia públicos y privados. 

A partir de su tesis doctoral titulada Poder y vida cotidiana en una ciudad bajomedieval: Daroca, 1400-1526 (Zaragoza, 1996), es autora de un centenar de monografías, capítulos de libro y artículos especializados. Sus trabajos han abordado aspectos como la cultura material de la alimentación (en especial del vino), la distribución del espacio doméstico de las viviendas y otros temas relacionados con la vida cotidiana del reino de Aragón en época bajomedieval (cómputo del tiempo, ámbito de la sociabilidad, lo lúdico y lo festivo, el cuerpo y la asistencia desde el nacimiento hasta la muerte…). 

Directora de revistas científicas (Aragón en la Edad Media, Studium: revista de Humanidades), coordinadora de congresos internacionales y presidenta de la International Commision on Anthropology of Food and Nutrition (ICAF–SPAIN). Miembro del Grupo BYCS (Bienestar y Capital Social) reconocido por el Gobierno de Aragón y del International Group for the Cultural Studies of the Body (EHESS París–UAMadrid). Coordinadora del Máster en Investigación y Estudios Avanzados en Historia (2012-2020) y actualmente Vicedecana de Política Académica (Facultad de Filosofía y Letras, UNIZAR).

 

DESCARGA VAL/ING


RESUMEN PONENCIA

Dra. Concepción Villanueva Morte

Dra. María de la Luz Rodrigo Estevan


 

Tipología, usos y funciones del mobiliario contenedor: arcas, cajas y cofres en el Aragón bajomedieval

En los últimos veinte años el análisis de las «nuevas materialidades» constituye un fructífero campo de reflexión y debate en el área de las Ciencias Sociales y Humanas, el cual está permitiendo a la historiografía medieval reparar en una serie de indicadores que convierten al universo de los objetos en un testimonio fundamental para conocer la cotidianeidad y gran parte de sus actividades y referentes simbólicos.

El estudio de los contenedores o muebles para guardar todo tipo de utensilios, enseres, accesorios y pertenencias constituye un buen ejemplo para intentar comprender una parte importante e imprescindible de la vida diaria, ya que estos elementos de carácterversátil, resistente y práctico (fácilmente transportables)no pudieron faltar en el interior de ningún espacio doméstico, fuera de la condición oestatus socioeconómico que fuese.Las cajas, arcas y cofres constituyeron el mobiliario que quedaba más a la vista, el que menos oculto aparecía por telas y cortinajes, por lo que es el que con más frecuencia aparece adornado con incrustaciones y pinturas–decoración geométrica o figurativa–, y se solía disponer alrededor del mueble por excelencia: el lecho, al margen de su dispersión por otras dependencias o su colocación en determinadospuntos estratégicos no solo de la vivienda(campesina, artesana, burguesa, señorial o regia),sino también de los talleres/obradores uotros edificios públicos (tiendas, tabernas, burdeles, iglesias, archivos…).

En aras de acometer un análisis que represente un enfoque interdisciplinario esencial para la descripción de estas piezasde distintas dimensiones realizadas mayormente en madera, a veces cubiertas con algún tipo de piel –ya fuera curtida, cruda o de pergamino–con apliques metálicos y en cuya elaboración intervenían varias corporaciones de oficio (carpinteros, peleteros, herreros, pintores, orfebres, etc.), hace falta rastrear y escrutar un abanico diverso de fuentes documentales de naturaleza heterogénea (escritas, iconográficas, museográficas…). El interés investigador que suscita desvelar la morfología y los detalles que las caracterizaron posibilita apreciar cambios y continuidades –tantoen su aspecto formal dentrodel proceso de fabricación, como en su posterior comercialización y consumo– y acercarse a los usos y funcionesque desempeñaron en el contexto temporal y geográfico escogido,el reino de Aragón de los siglos XIV y XV.

Otra faceta ineludible para su compresión es el valor emocional o sentimental que se les atribuye dentro de la cultura del don y contradón, como se observa especialmente en aquellas arcasde novia que protegían el ajuar y se transmitían de generación en generacióncon indumentaria heredada o esos cofres nupciales que atesorarondinero, documentos, joyas, afeites o posesiones íntima de las dotes femeninas.

El examen de todos estos factores y condicionantespermitirá plantear la problemática que encierra su identificación, así como presentarciertos paralelismos y diferencias con otros territorios de la Corona yallende de nuestras fronterasfomentando su valoración en clave de perspectiva comparada.

 

Tipologia, usos i funcions del mobiliari contenidor:arques, caixes i cofres a l’Aragó baixmedieval

En els últims vint anys l’anàlisi de les «noves materialitats» constitueix un fructífer camp de reflexió i debat en l’àrea de les Ciències Socials i Humanes, el qual està permetent a la historiografia medieval reparar en una sèrie d’indicadors que converteixen a l’univers dels objectes en un testimoniatge fonamental per a conéixer la cotidianeidad i gran part de les seues activitats i referents simbòlics.

L’estudi dels contenidors o mobles per a guardar tota classe d’utensilis, estris, accessoris i pertinences constitueix un bon exemple per a intentar comprendre una part important i imprescindible de la vida diària, ja que aquests elements de caràcter versàtil, resistent i pràctic (fàcilment transportables) no van poder faltar a l’interior de cap espai domèstic, fora de la condició o estatus socioeconòmic que fora. Les caixes, arques i cofres van constituir el mobiliari que quedava més a la vista, el que menys ocult apareixia per teles i cortinatges, per la qual cosa és el que amb més freqüència apareix adornat amb incrustacions i pintures–decoració geomètrica o figurativa–, i se solia disposar al voltant del moble per excel·lència: el llit, al marge de la seua dispersió per altres dependències o la seua col·locació en determinats punts estratègics no sols de l’habitatge (llauradora, artesana, burgesa, senyorial o règia), sinó també dels tallers/obradors o altres edificis públics (botigues, tavernes, bordells, esglésies, arxius…).

A fi d’escometre una anàlisi que represente un enfocament interdisciplinari essencial per a la descripció d’aquestes peces de diferents dimensions realitzades majorment en fusta, a vegades cobertes amb algun tipus de pell –ja fos adobada, crua o de pergamí–amb aplicacions metàl·liques i en l’elaboració de les quals intervenien diverses corporacions d’ofici (fusters, pelleters, ferrers, pintors, orfebres, etc.), fa falta rastrejar i escrutar un ventall divers de fonts documentals de naturalesa heterogènia (escrites, iconogràfiques, museogràfiques…). L’interés investigador que suscita revelar la morfologia i els detalls que les van caracteritzar possibilita apreciar canvis i continuïtats – tant en el seu aspecte formal dins del procés de fabricació, com en la seua posterior comercialització i consum– i acostar-se als usos i funcions que van exercir en el context temporal i geogràfic triat, el regne d’Aragó dels segles XIV i XV.

Una altra faceta ineludible per a la seua compressió és el valor emocional o sentimental que se’ls atribueix dins de la cultura del do i contradó, com s’observa especialment en aquelles arques de núvia que protegien l’aixovar i es transmetien de generació en generació amb indumentària heretada o aqueixos cofres nupcials que atresoraren diners, documents, joies, afaites o possessions íntimes dels dots femenins.

L’examen de tots aquests factors i condicionants permetrà plantejar la problemàtica que tanca la seua identificació, així com presentar certes paral·lelismes i diferències amb altres territoris de la Corona i allende de les nostres fronteres fomentant la seua valoració en clau de perspectiva comparada.

 

Typology, uses and functions of container furniture: chests, boxes and coffers in late medieval Aragon

In the last twenty years, the analysis of the «new materialities» has constituted a fruitful field of reflection and debate in the area of Social and Human Sciences, which is allowing medieval historiography to examine a series of indicators that turn the universe of objects into a fundamental testimony for understanding everyday life and a large part of its activities and symbolic references.

The study of containers or furniture for storing all kinds of utensils, goods, accessories and belongings is a good example to try to understand an important and essential part of daily life, as these versatile, resistant and practical (easily transportable) elements could not have been absent from any domestic space, regardless of socio-economic status or condition. Boxes, chests and chests constituted the furniture that was most visible, the least concealed by fabrics and curtains, which is why they were most frequently decorated with inlays and paintings – geometric or figurative decoration – and were usually arranged around the furniture par excellence: the bed, regardless of its dispersion in other rooms or its placement in certain strategic points not only in the home (peasant, artisan, bourgeois, stately or royal), but also in workshops/workshops or other public buildings (shops, taverns, brothels, churches, archives…).

In order to undertake an analysis that represents an essential interdisciplinary approach to the description of these pieces of varying sizes, mostly made of wood, sometimes covered with some kind of leather – whether tanned, raw or parchment – with metal fittings, and which were made by various trades (carpenters, furriers, blacksmiths, painters, goldsmiths, etc.), it is necessary to trace and write about them. ), it is necessary to trace and scrutinise a diverse range of documentary sources of a heterogeneous nature (written, iconographic, museographic, etc.). The research interest in uncovering the morphology and details that characterised them makes it possible to appreciate changes and continuities – both in their formal aspect within the manufacturing process and in their subsequent marketing and consumption – and to approach the uses and functions they performed in the chosen temporal and geographical context, the kingdom of Aragon in the 14th and 15th centuries.

Another unavoidable facet for their understanding is the emotional or sentimental value attributed to them within the culture of the gift and contradiction, as can be seen especially in those bridal chests that protected the trousseau and were passed down from generation to generation with inherited clothing or those bridal chests that treasured money, documents, jewellery, shaving or intimate possessions of the female dowries.

The examination of all these factors and determining factors will allow us to consider the problems involved in their identification, as well as to present certain parallels and differences with other territories of the Crown and beyond our frontiers, promoting their evaluation from a comparative perspective.


* Este trabajo forma parte del proyecto I+D+i Recursos naturales y actividades productivas en espacios interiores de la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI) PID2021-123509NB-I00 de la Agencia Estatal de Investigación del Ministerio de Ciencia e Innovación, y se integra en el programa de actividades de los grupos de investigación de referencia CEMA (Centro de Estudios Medievales de Aragón) y BYCS (Bienestar y Capital Social) reconocidos por el Gobierno de Aragón./ Aquest treball forma part del projecte R+D+I Recursos naturals i activitats productives en espais interiors de la Corona d’Aragó (segles XIV-XVI) PID2021-123509NB-I00 de l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació, i s’integra en el programa d’activitats dels grups d’investigació de referència CEMA (Centre d’Estudis Medievals d’Aragó) i BYCS (Benestar i Capital Social) reconeguts pel Govern d’Aragó./ This work is part of the R&D&I project Natural resources and productive activities in inland areas of the Crown of Aragon (14th-16th centuries) PID2021-123509NB-I00 of the State Research Agency of the Ministry of Science and Innovation, and forms part of the programme of activities of the reference research groups CEMA (Centro de Estudios Medievales de Aragón) and BYCS (Bienestar y Capital Social) recognised by the Government of Aragon.