EL TERRITORIO CONTESTANO: OCUPACIÓN, APROVECHAMIENTO Y PERCEPCIÓN DEL PAISAJE

CAST

El espacio definido por la Contestania de Llobregat ha sido objeto, en las últimas décadas, de intensos análisis desde la perspectiva de la arqueología del paisaje. De ese modo, la investigación ha transitado desde la consideración de una región mencionada en las fuentes que albergaba rasgos unitarios en su cultura material a definirse desde el punto de su geografía política, la estructura social, el aprovechamiento agrario, las redes de intercambios o los paisajes simbólicos.

En este trabajo vamos a revisar algunos de los aspectos más relevantes que definen el área contestana y la individualizan en el amplio espacio de la antigua Iberia. De ese modo, se analizarán los patrones de asentamiento y las redes de poblados que permiten definir la trama territorial de espacios políticos de escala comarcal. Se estudiarán los paisajes rurales a partir de las modalidades de ocupación y los análisis paleobiológicos que nos aproximan a las prácticas agrícolas y la gestión de los campos. Por último, se abordará la configuración simbólica del espacio a partir de la estructura que dibujan los lugares de culto en su interrelación con el paisaje. En definitiva, se pretenden presentar algunos de los rasgos principales que definen las construcciones paisajísticas de los grupos iberos de la zona y que dibujan un modelo de sociedades ampliamente jerarquizadas, ordenadas en sistemas urbanos de poblamiento en cuya base se encuentra un denso poblamiento rural asociados a la intensificación agraria. En esta dinámica sociopolítica tuvo un papel relevante la construcción de espacios simbólicos a partir de una serie de santuarios territoriales que contribuyeron a configurar las comunidades iberas de la zona.

VAL

L’espai definit per la Contestania de Llobregat ha sigut objecte, en les últimes dècades, d’intenses anàlisis des de la perspectiva de l’arqueologia del paisatge. D’aquesta manera, la investigació ha transitat des de la consideració d’una regió esmentada en les fonts que albergava trets unitaris en la seua cultura material a definir-se des del punt de la seua geografia política, l’estructura social, l’aprofitament agrari, les xarxes d’intercanvis o els paisatges simbòlics.

En aquest treball revisarem alguns dels aspectes més rellevants que defineixen l’àrea contestana i la individualitzen en l’ampli espai de l’antiga Ibèria. Així, s’analitzaran els patrons d’assentament i les xarxes de poblats que permeten definir la trama territorial d’espais polítics d’escala comarcal. S’estudiaran els paisatges rurals a partir de les modalitats d’ocupació i les anàlisis paleobiològiques que ens aproximen a les pràctiques agrícoles i la gestió dels camps. Finalment, s’abordarà la configuració simbòlica de l’espai a partir de l’estructura que dibuixen els llocs de culte en la seua interrelació amb el paisatge. En definitiva, pretenem presentar alguns dels trets principals que defineixen les construccions paisatgístiques dels grups ibers de la zona i que dibuixen un model de societats àmpliament jerarquitzades, ordenades en sistemes urbans de poblament en la base del qual es troba un dens poblament rural associats a la intensificació agrària. En aquesta dinàmica sociopolítica va tindre un paper rellevant la construcció d’espais simbòlics a partir d’una sèrie de santuaris territorials que van contribuir a configurar les comunitats iberes de la zona.