Releyendo La Bastida con perspectiva de género

CAST

En 1972, Enrique Llobregat intentó aplicar el concepto gineceo, un modelo doméstico de la Grecia Clásica que dividía los espacios por sexos, a las viviendas de La Bastida de les Alcusses. Su objetivo era comprender la organización interna de estas construcciones. Para ello, determinó este espacio como “lugar predominantemente femenino, con hogar, y útiles de cocina o de tejido”, a lo que incluía la presencia de “molinos y útiles de hilado y tejido”. Ello comportaba la existencia de espacios antagónicos, el androceo, que reconocía por el hallazgo de piezas del armamento y aperos de labranza. Sin embargo, tras el estudio de los registros arqueológicos el propio Enrique Llobregat apuntó que probablemente la aplicación del concepto gineceo en este oppidum estuviese vinculada a la presencia de espacios destinados al reposo, mientras que los androceos serían áreas de almacenamiento o establos. Además, la localización de ambos contextos en una misma estancia también suponía problemas a la hora de aplicar los conceptos gineceo/androceo en los recintos domésticos iberos. La revisión actual de los registros arqueológicos desde una perspectiva de género y la aplicación de análisis estadísticos permiten reestudiar estos espacios con el objetivo de determinar qué fórmulas de organización se aplican y cómo afectan al ámbito social, incidiendo tanto en el tipo de actividades desarrolladas en el interior de las estancias como en quiénes las practicaban. Como ejemplo perfecto en el que advertir este tipo de apreciaciones presentamos el análisis del departamento 48.

VAL

En 1972, Enric Llobregat va intentar aplicar el concepte gineceu, un model domèstic de la Grècia Clàssica que dividia els espais per sexes, als habitatges de la Bastida de les Alcusses. El seu objectiu era comprendre l’organització interna d’aquestes construccions. Per a això, va determinar aquest espai com a “lloc predominantment femení, amb llar, i útils de cuina o de teixit”, al que incloïa la presència de “molins i útils de filat i teixit”. Això comportava l’existència d’espais antagònics, el androceu, que reconeixia per la troballa de peces de l’armament i ferramentes de cultiu. No obstant això, després de l’estudi dels registres arqueològics el mateix Enric Llobregat va apuntar que probablement l’aplicació del concepte gineceu en aquest oppidum estava vinculada a la presència d’espais destinats al repòs, mentre que els androceus serien àrees d’emmagatzematge o estables. A més, la localització de tots dos contextos en una mateixa estança també suposava problemes a l’hora d’aplicar els conceptes gineceu/androceu en els recintes domèstics ibers. La revisió actual dels registres arqueològics des d’una perspectiva de gènere i l’aplicació d’anàlisis estadístiques permeten reestudiar aquestos espais amb l’objectiu de determinar quines fòrmules d’organització s’apliquen i com afecten l’àmbit social, incidint tant en el tipus d’activitats desenvolupades a l’interior de les estades com en qui les practicaven. Com a exemple perfecte en el qual advertir aquest tipus d’apreciacions presentem l’anàlisi del departament 48.