Antonio Guilabert Más

EL TOSSAL DE MANISES Y LA ILLETA DELS BANYETS, DOS YACIMIENTOS CLAVE EN LA VIDA Y OBRA DE ENRIQUE LLOBREGAT CONESA

Antonio Guilabert Más, Adoración Martínez Carmona, Manuel Olcina Doménech y Eva Tendero Porras

CAST

Enrique Llobregat toma contacto directo con la arqueología de Alicante en el Tossal de Manises un año antes de ganar de la plaza de director del Museo Arqueológico Provincial de Alicante en 1966. Es el primer establecimiento de época ibérica que excava y sirve como sólido armazón para desarticular la presencia activa en la Antigüedad de culturas exógenas en la costa alicantina y como prueba de la evolución autónoma del mundo ibérico. Esta era una tesis ya planteada por su maestro Miquel Tarradell que, junto a Enrique Llobregat, codirigió las excavaciones en el Tossal de Manises. Analizaremos los elementos concretos que este yacimiento aportó a su visión de la Contestania Ibérica.

En cambio, la Illeta dels Banyets fue un yacimiento en el que trabajó más tarde, años después de la edición de su tesis doctoral. Lo interpreta como un espacio de intercambio donde confluyen aportaciones de agentes foráneos reflejados por ejemplo en los templos, de inspiración itálica –etrusca– uno y semita otro. Su idea de «port of trade» repercutió en la investigación arqueológica española posicionando a La Illeta dels Banyets como un referente de la protohistoria peninsular.

Las intensas investigaciones realizadas en ambos yacimientos en los últimos 25 años han cambiado de manera notable la interpretación histórica y la valoración de sus vestigios muebles e inmuebles. En esta ponencia trataremos de establecer la cronología ajustada de abandono de uno –la Illeta del Banyets–, y la fundación del otro –el Tossal de Manises–, a partir del repertorio material de ambos para, de ese modo, intentar interpretar estos cambios de poblamiento en ese concreto momento histórico del Mediterráneo occidental.

VAL

Enric Llobregat pren contacte directe amb l’arqueologia d’Alacant al Tossal de Manises un any abans de guanyar de la plaça de director del Museu Arqueològic Provincial d’Alacant en 1966. És el primer establiment d’època ibèrica que excava i serveix com a sòlida armadura per a desarticular la presència activa en l’Antiguitat de cultures exògenes en la costa alacantina i com a prova de l’evolució autònoma del món ibèric. Aquesta era una tesi ja plantejada pel seu mestre Miquel Tarradell que, al costat d’Enrique Llobregat, va codirigir les excavacions al Tossal de Manises. Analitzarem els elements concrets que aquest jaciment va aportar a la seua visió de la Contestania Ibèrica.

En canvi, la Illeta dels Banyets va ser un jaciment en el qual va treballar més tard, anys després de l’edició de la seua tesi doctoral. Ho interpreta com un espai d’intercanvi on conflueixen aportacions d’agents forans reflectits per exemple en els temples, d’inspiració itàlica –etrusca– un i semita un altre. La seua idea de Port of Trade va repercutir en la investigació arqueològica espanyola posicionant a la Illeta dels Banyets com un referent de la protohistòria peninsular.

Les intenses investigacions realitzades en tots dos jaciments en els últims 25 anys han canviat de manera notable la interpretació històrica i la valoració dels seus vestigis mobles i immobles. En aquesta ponència tractarem d’establir la cronologia ajustada d’abandó d’un –la Illeta del Banyets–, i la fundació de l’altre –el Tossal de Manises–, a partir del repertori material de tots dos per a, d’aqueixa manera, intentar interpretar aquests canvis de poblament en aqueix concret moment històric del Mediterrani occidental.