RESUMEN PONENCIA

Dentro de las cajas, de los arquibancos y de los mazapanes. Guardar y ordenar los objetos de la casa en una ciudad medieval (siglos XIV-XVI)

Los recientes enfoques que se han hecho en los últimos años del estudio de los documentos notariales (inventarios post mortem y encants), las fuentes iconográficas y los objetos conservados a los museos han permitido avanzar en el conocimiento que tenemos sobre cómo eran las casas del fin de la Edad Media, sobre lo que había en su interior y también sobre la vida cotidiana de la gente que vivió en ellas.

A menudo se ha hablado del desorden existente en el interior de las casas en la Edad Media. Los inventarios nos muestran, sin embargo, cómo muchos objetos son guardados y conservados en recipientes y cajas que ponen en evidencia no solo como en cada una de las cámaras y espacios de la casa podía haber una gran cantidad y diversidad de objetos (muchos de estos servían a la vez para guardar otros objetos y cosas de casa), sino también como los objetos que rodeaban la vida privada de la gente se ordenaban en cada una de las cámaras en función de las necesidades de la persona que vivía y de las actividades que se hacían.

Con esta exposición queremos profundizar en un aspecto concreto, en un conjunto de objetos que tenían como función guardar cosas en su interior. Nos centraremos básicamente en los inventarios y encants conservados en la ciudad de Lleida y consultaremos también las fuentes iconográficas para intentar de visualizar las características de estos recipientes que a menudo son representados en la pintura de esta época.

En primer lugar, veremos cuáles eran y cómo eran los objetos que en los siglos XIV-XVI servían para conservar en su interior otros objetos. Cómo hemos señalado en el título, hablaremos de las cajas, de los arquibancos, de los mazapanes, y también de varios otros objetos que tienen esta misma finalidad. En segundo lugar, a partir de los documentos escritos, aclararemos qué había dentro de estos recipientes, tanto de los más grandes como del más pequeños. Los inventarios nos permiten también documentar la cronología de los objetos y conocer el propietario que lo poseía. Y, quizás, aquello más interesante será establecer una relación entre el objeto y la ubicación que tenía dentro de la casa (si era en una cámara, en el comedor o la sala, en una recámara, a la cocina). El hecho de disponer en muchos casos de los encants que se hicieron de los bienes mencionados a los inventarios, nos lleva a plantear también qué se hizo de muchos de los objetos inventariados, tanto de los recipientes, como de aquello que contenían.

En tercer lugar, en los retablos y la pintura gótica veremos como los pintores representaron los objetos mencionados a los inventarios conservados al Archivo Capitular de Lleida. En esta aproximación a las fuentes iconográficas nos fijaremos en las características de los objetos que hacían de recipiente y en aquello que hay en su interior. A través de las escenas representadas y la capacidad de algunos pintores para recrear los interiores domésticos, los objetos, las cajas, los arquibancos o los mazapanes son ubicados en el espacio en representaciones pictóricas contemporáneas en el estudio histórico de los objetos. Por otro lado, no podemos olvidar las aportaciones de la arqueología en este intento de reconstruir la materialidad de las cosas que llenaban los espacios domésticos. Finalmente, nos interesaremos para conocer donde se conservan, en el día de hoy, algunos de estos objetos. Haremos mención de algunos de los museos donde todavía podemos encontrar cajas y otros recipientes que fueron hechos en la época que estudiamos.

La aproximación a la documentación notarial permite conocer, clasificar, ordenar y catalogar los objetos, incluso se puede ver su dispersión y destrucción. Creemos que desde esta mirada, los inventarios y los encants acontecen los registros más significativos del mundo de las cosas en la Edad Media. Hay que seguir explorando las relaciones entre las diferentes fuentes de conocimiento para consolidar los trabajos interdisciplinarios en el estudio de la vida cotidiana en los últimos siglos medievales.

Dins els caixes, els arquibancs i els massapans. Guardar i ordenar els objectes de la casa en una ciutat medieval (segles XIV-XVI)

Els recents enfocaments que s’han fet en els darrers anys de l’estudi dels documents notarials (inventaris post mortem i encants), les fonts iconogràfiques i els objectes conservats als museus han permès avançar en el coneixement que tenim sobre com eren les cases de la fi de l’edat mitjana, sobre què hi havia al seu interior i també sobre la vida quotidiana de la gent que hi va viure.

Sovint s’ha parlat del desordre existent a l’interior de les cases a l’edat mitjana. Els inventaris ens mostren, però, com molts objectes són guardats i conservats en recipients i caixes que posen en evidència no només com en cada una de les cambres i espais de la casa podia haver-hi una gran quantitat i diversitat d’objectes (molts d’aquests servien alhora per guardar altres objectes i coses de casa), sinó també com els objectes que envoltaven la vida privada de la gent s’ordenaven en cada una de les cambres en funció de les necessitats de la persona que hi vivia i de les activitats que s’hi feien. 

Amb aquesta exposició volem aprofundir en un aspecte concret, en un conjunt d’objectes que tenien com a funció guardar coses al seu interior. Ens centrarem bàsicament en els inventaris i encants conservats a la ciutat de Lleida i consultarem també les fonts iconogràfiques per intentar de visualitzar les característiques d’aquests recipients que sovint són representats en la pintura d’aquesta època. 

En primer lloc veurem quins eren i com eren els objectes que als segles XIV-XVI servien per a conservar al seu interior altres objectes. Com hem assenyalat al títol, parlarem de les caixes, dels arquibancs, dels massapans, i també de diversos altres objectes que tenen aquesta mateixa finalitat. En segon lloc,  a partir dels documents escrits, aclarirem què hi havia dins d’aquests recipients, tant dels més grans com del més menuts. Els inventaris ens permeten també documentar la cronologia dels objectes i conèixer el propietari que el posseïa. I, potser, allò més interessant serà establir una relació entre l’objecte i la ubicació que tenia dins de la casa (si era en una cambra, al menjador o la sala, en una recambra, a la cuina). El fet de disposar en molts casos dels encants que es van fer dels béns mencionats als inventaris, ens porta a plantejar també què se’n feu de molts dels objectes inventariats, tant dels recipients, com d’allò que contenien. 

En tercer lloc, en els retaules i la pintura gòtica veurem com els pintors van representar els objectes esmentats als inventaris conservats a l’Arxiu Capitular de Lleida. En aquesta aproximació a les fonts iconogràfiques ens fixarem en les característiques dels objectes que feien de recipient i en allò que hi ha al seu interior. A través de les escenes representades i la capacitat d’alguns pintors per recrear els interiors domèstics, els objectes, les caixes, els arquibancs o els massapans són ubicats en l’espai en representacions pictòriques contemporànies a l’estudi històric dels objectes. D’altra banda, no podem oblidar les aportacions de l’arqueologia en aquest intent de reconstruir la materialitat de les coses que omplien els espais domèstics. Finalment, ens interessarem per conèixer on es conserven, en el dia d’avui, alguns d’aquests objectes. Farem esment d’alguns dels museus on encara podem trobar caixes i altres recipients que foren fets en l’època que estudiem. 

L’aproximació a la documentació notarial permet conèixer, classificar, ordenar i catalogar els objectes, fins i tot es pot veure la seva dispersió i destrucció. Creiem que des d’aquesta mirada, els inventaris i els encants esdevenen els registres més significatius del món de les coses a l’edat mitjana. Cal seguir explorant les relacions entre les diferents fonts de coneixement per consolidar els treballs interdisciplinaris en l’estudi de la vida quotidiana als darrers segles medievals.

Inside the boxes, archibanks and marzipans. Storing and arranging household objects in a medieval city (14th-16th centuries)

Recent approaches in recent years to the study of notarial documents (post-mortem inventories and encants), iconographic sources and objects preserved in museums have made it possible to advance our knowledge of what houses were like at the end of the Middle Ages, what was inside them and also the daily life of the people who lived in them.

It has often been said that the interior of houses in the Middle Ages was in disarray. The inventories show us, however, how many objects were kept and conserved in containers and boxes that reveal not only how in each of the chambers and spaces of the house there could be a great quantity and diversity of objects (many of these were used at the same time to store other objects and household items), but also how the objects that surrounded the private life of the people were arranged in each of the chambers according to the needs of the person who lived there and the activities that were carried out.

With this exhibition we would like to take a closer look at a specific aspect, at a set of objects whose function was to store things inside them. We will basically focus on the inventories and encants preserved in the city of Lleida and we will also consult iconographic sources to try to visualise the characteristics of these containers, which are often represented in paintings from this period.

First of all, we will see what the objects were and what they were like in the 14th-16th centuries, which were used to keep other objects inside them. As indicated in the title, we will talk about boxes, archibanks, marzipan, and also about various other objects which served this purpose. Secondly, based on written documents, we will clarify what was inside these containers, both the larger and the smaller ones. The inventories also allow us to document the chronology of the objects and to find out who owned them. And perhaps the most interesting thing is to establish a relationship between the object and its location in the house (whether it was in a chamber, in the dining room or living room, in a bedroom, in the kitchen). The fact that in many cases we have the encants that were made of the goods mentioned in the inventories also leads us to ask what was done with many of the objects inventoried, both with the containers and with what they contained.

Thirdly, in the altarpieces and Gothic painting we will see how the painters represented the objects mentioned in the inventories conserved in the Lleida Chapter Archive. In this approach to iconographic sources, we will look at the characteristics of the objects that served as containers and what is inside them. Through the scenes depicted and the ability of some painters to recreate domestic interiors, the objects, boxes, archibanks and marzipans are placed in space in contemporary pictorial representations in the historical study of objects. On the other hand, we cannot forget the contributions of archaeology in this attempt to reconstruct the materiality of the things that filled domestic spaces. Finally, we will be interested in finding out where some of these objects are preserved today. We will mention some of the museums where we can still find boxes and other containers that were made at the time we are studying.

The approach to the notarial documentation allows us to know, classify, order and catalogue the objects, and we can even see their dispersion and destruction. We believe that from this point of view, inventories and encants are the most significant records of the world of things in the Middle Ages. We must continue to explore the relationships between the different sources of knowledge in order to consolidate interdisciplinary work in the study of everyday life in the last medieval centuries.