José Javier Guidi-Sánchez

Les nostres línies de recerca s’han centrat en l’estudi i la difusió del coneixement de la ciutat i territori en l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana; en definitiva, la fi del món antic i el sorgiment de les noves realitats històrico-materials medievals. La majoria dels nostres treballs d’investigació han pivotat en torn a les transformacions, continuïtats, ruptures i el llegat històric-artístic i material de l’àmbit de Tàrraco (Tarragona) i el seu antic territori (l’ager Tarraconensis), en el marc cronològic que abasta la desaparició de l’estat romà fins la consolidació de les fórmules feudals de gestió del territori. L’àmbit geogràfic, canviant als llargs dels segles, abasta la denominada Catalunya Nova, el territori que limitava al nord amb el comtat de Barcelona i el districte o regne de Taifa de Tortosa al sud.

Un dels aspectes més rellevants de la nostra recerca és la formació, caracterització i desenvolupament d’una frontera en època altmedieval en el que identifiquem uns forts condicionants romans (o clàssics), que determinaren el sorgiment de les noves realitats materials tardoantigues i medievals, com és el fenomen d’espoli de materials (spolia). La readaptació dels espais i edificis existents en l’antiguitat romana en època tardoantiga i altmedieval suposa una de les nostres principals línies de investigació. Aquest “llegat clàssic”, així doncs, es constitueix en l’eix principal dels nostres treballs sobre la formació del model urbà nou a Tarragona i la profusa transformació del territori (l’evolució de l’ager Tarraconensis a les marques frontereres andalusina i comtal).

La nostra formació acadèmica i el nostre treball de recerca s’ha desenvolupat en diverses institucions, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Salamanca i La universitat Rovira i Virgili, d’on en l’actualitat soc investigador postdoctoral adscrit al grup de recerca SETOPANT (Seminari de Topografia Antiga) de la mateixa universitat. Doctor en arqueologia, he donat preeminència a l’estudi i difusió del coneixement i patrimoni local, abastant grosso modo l’actual província de Tarragona, donant una rellevància especial a Tarragona ciutat i l’entorn, ciutat inclosa en les Ciutats Patrimoni de la Humanitat.

Nuestras líneas de investigación se han centrado en el estudio y la difusión del conocimiento de la ciudad y el territorio durante la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media; en definitiva, el final del mundo antiguo y el surgimiento de las nuevas realidades histórico-materiales medievales. La mayoría de nuestros trabajos de investigación han pivotado en torno a las transformaciones, continuidades, rupturas y el legado histórico-artístico y material del ámbito de Tarraco (Tarragona) y su antiguo territorio (ager Tarraconensis), en el marco cronológico que abarca la desaparición del estado romano hasta la consolidación de las fórmulas feudales de la gestión del territorio. El ámbito geográfico, cambiante a lo largo de los siglos, abarca la denominada Catalunya Nova, el territorio que limitaba al norte con el condado de Barcelona y el distrito o reino de Taifa de Tortosa al sur.

Uno de los aspectos más relevantes de nuestra investigación es la formación, caracterización y desarrollo de una frontera en época altomedieval en la que identificamos fuertes condicionantes romanos (o clásicos), que determinaron el surgimiento de las nuevas realidades materiales tardoantiguos y medievales, como es el fenómeno del expolio de materiales (spolia). La readaptación de los espacios y edificios existentes en la antigüedad romana en época tardoantigua y altomedieval supone una de nuestras principales líneas de investigación. Este “legado clásico”, así pues, se constituye como el eje principal de nuestros trabajos sobre la formación del nuevo modelo urbano en Tarragona y la profusa transformación del territorio (la evolución del ager Tarraconensis en las marcas fronterizas andaluza y condal).

Nuestra formación académica y nuestro trabajo de investigación se ha desarrollado en diversas instituciones, el Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat de Barcelona, la Universidad de Salamanca y la Universitat Rovira i Virgili, donde actualmente soy investigador postdoctoral adscrito al grupo de investigación SETOPANT (Seminari de Topografia Antiga) de la misma universidad. Doctor en arqueología, he dado preeminencia al estudio y difusión del conocimiento y del patrimonio local, abarcando grosso modo la actual provincia de Tarragona, dando una relevancia especial a Tarragona ciudad y entorno, ciudad incluida en las Ciudades Patrimonio de la Humanidad.