Lorenzo Abad Casal

QUÉ SUPUSO LA CONTESTANIA IBÉRICA EN LA INVESTIGACIÓN Y CUÁL ES EL CONCEPTO DE CONTESTANIA.

CAST

Hace ahora cincuenta años de la publicación de la Contestania Ibérica de Enrique Llobregat. Este libro supuso el primer intento serio de estudiar de manera integral una sociedad ibérica, concretamente la que algunas fuentes literarias antiguas identificaban como Contestania. El paso del tiempo hizo ver que algunos de los asertos en que se fundamentaba no estaban tan claros como parecía; entre ellos el de la delimitación geográfica, que resultaba excesivamente rígida y vinculada a divisiones territoriales modernas. 

Cuando se cumplían treinta años, la universidad de Alicante celebró una reunión con el título La Contestania ibérica, treinta años después. En ese tiempo la documentación arqueológica había aumentado considerablemente y ello había permitido entre otras cosas abordar desde nuevas perspectivas la génesis de la cultura ibérica. En el congreso se pretendió también documentar la relación de esta regio ibérica con su entorno, pues en el tiempo transcurrido se había observado con claridad que no existían fronteras rígidas, sino que la interrelación cultural y por ende territorial parecía ser mucho más permeable y fluida de lo que en un primer momento se podía pensar. 

Desde entonces, numerosos trabajos han permitido ampliar la información y desarrollar nuevos puntos de vista, que se plasmarán en el congreso que ahora el Marq organiza. La base empírica ha seguido aumentando, pero sobre todo hemos asistido a la incorporación de nuevos puntos de vista en la interpretación de documentos ya existentes y conocidos, gracias a la incorporación de herramientas procedentes de distintas escuelas de la crítica histórica y de la antropología. 

Ello ha permitido abrir nuevas vías de investigación en la organización del poblamiento, la interrelación territorial y la vinculación de los iberos con otras sociedades, como fenicios, púnicos y romanos. Estamos ante el umbral de un conocimiento mucho más amplio y sobre todo mucho más humanizado de las sociedades que vivieron en el territorio de la antigua Contestania ibérica. 

VAL

Fa ara cinquanta anys de la publicació de la Contestània Ibèrica d’Enric Llobregat. Aquest llibre va suposar el primer intent seriós d’estudiar de manera integral una societat ibèrica, concretament la que algunes fonts literàries antigues identificaven com Contestània. El pas del temps va fer veure que algunes de les assercions en què es fonamentava no eren tan clares com semblava; entre elles la de la delimitació geogràfica, que resultava excessivament rígida i vinculada a divisions territorials modernes.

Quan es complien trenta anys, la Universitat d’Alacant va celebrar una reunió amb el títol La Contestània ibèrica, trenta anys després. En aqueix temps la documentació arqueològica havia augmentat considerablement i això havia permés entre altres coses abordar des de noves perspectives la gènesi de la cultura ibèrica. En el congrés es va pretendre també documentar la relació d’aquesta regió ibèrica amb el seu entorn, perquè en el temps transcorregut s’havia observat amb claredat que no existien fronteres rígides, sinó que la interrelació cultural i, per tant, territorial semblava ser molt més permeable i fluida de què en un primer moment es podia pensar. 

Des d’aleshores, nombrosos treballs han permés ampliar la informació i desenvolupar nous punts de vista, que es plasmaran en el congrés que ara el Marq organitza. La base empírica ha continuat augmentant, però sobretot hem assistit a la incorporació de nous punts de vista en la interpretació de documents ja existents i coneguts, gràcies a la incorporació d’eines procedents de diferents escoles de la crítica històrica i de l’antropologia. 

Això ha permés obrir noves vies d’investigació en l’organització del poblament, la interrelació territorial i la vinculació dels ibers amb altres societats, com a fenicis, púnics i romans. Estem davant el llindar d’un coneixement molt més ampli i sobretot molt més humanitzat de les societats que van viure en el territori de l’antiga Contestània ibèrica.