El Río Júcar. Más allá de una frontera (Siglos VII-VI a.C.)

Asunción Martínez Valle
Museo Municipal de Requena

Sonia López Melón
Universidad de Valencia

CAST

El río Júcar en época ibérica se consideró frontera entre la Edetania y la Contestania. Con anterioridad a la formación de los territorios ibéricos ya era una importante vía de comunicación de la costa con el interior. Los contactos entre los territorios que articuló el río muestran a través de los materiales arqueológicos y la transmisión de las técnicas de producción su permeabilidad. 

La principal vía de acceso al interior de la Comunidad Valenciana desde la desembocadura del río Júcar en Cullera, fueron sus afluentes, el Magro y el Cabriel. Los yacimientos que jalonan esta vía documentan las influencias mediterráneas a través del comercio. A mediados del siglo VII a. C. llegaron a la Meseta de Requena-Utiel las primeras ánforas procedentes del comercio fenicio y a finales del siglo se introdujeron las técnicas de producción cerámica, la vitis vinifera y los procesos de vinificación. El Nacimiento, junto a la Villa de Requena, es el primer alfar documentado en el territorio; las formas elaboradas son las mismas que se produjeron en los alfares del río Segura bajo una importante influencia fenicia. Destacamos la elaboración de ánforas R1 que se hicieron para suministrar los contenedores a la bodega de la Solana de las Pilillas a principios del siglo VI a. C., lo que es indicativo de una organización para el comercio del vino previa a la formación del territorio de Kelin.  

Presentamos en este trabajo los posibles accesos a la Meseta de Requena-Utiel desde la vía del Júcar-Cabriel y los primeros indicios de transmisión de las técnicas de producción que llegaron desde el Mediterráneo, a través de esa vía, bajo influencia fenicia. Los contactos previos a la formación de los territorios edetano y contestano muestran las similitudes en el desarrollo de los procesos.

VAL

El riu Xúquer en època ibèrica es va considerar frontera entre l’Edetània i la Contestània. Amb anterioritat a la formació dels territoris ibèrics ja era una important via de comunicació de la costa amb l’interior. Els contactes entre els territoris que va articular el riu mostren a través dels materials arqueològics i la transmissió de les tècniques de producció la seua permeabilitat. 

La principal via d’accés a l’interior de la Comunitat Valenciana des de la desembocadura del riu Xúquer a Cullera, van ser els seus afluents, el Magre i el Cabriel. Els jaciments que jalonen aquesta via documenten les influències mediterrànies a través del comerç. A mitjan segle VII a. C. van arribar a la Meseta de Requena-Utiel les primeres àmfores procedents del comerç fenici i a la fi del segle es van introduir les tècniques de producció ceràmica, la vitis vinifera i els processos de vinificació. El Nacimiento, al costat de la Vila de Requena, és la primera terrisseria documentada en el territori; les formes elaborades són les mateixes que es van produir en les terrisseries del riu Segura sota una important influència fenícia. Destaquem l’elaboració d’àmfores R1 que es van fer per a subministrar els contenidors al celler de la Solana de les Pilillas a principis del segle VI a. C., la qual cosa és indicatiu d’una organització per al comerç del vi prèvia a la formació del territori de Kelin. 

Presentem en aquest treball els possibles accessos a la Meseta de Requena-Utiel des de la via del Xúquer-Cabriel i els primers indicis de transmissió de les tècniques de producció que van arribar des del Mediterrani, a través d’aqueixa via, sota influència fenícia. Els contactes previs a la formació dels territoris edetà i contestà mostren les similituds en el desenvolupament dels processos.