Reuniones Científicas en el MARQ

Dr. Antonio Belenguer González

Dr. Antonio Belenguer González

Departamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas. Universidad de Valencia. Departament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques. Universitat de València. Department of Medieval History and Historiographical Sciences and Techniques. University of Valencia.

Biography

Investigador predoctoral en el departamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas de la Universitat de Valencia, contratado con una ayuda para contratos predoctorales para la formación de doctores del Ministerio de Ciencia e Innovación. Miembro del grupo de investigación CISEM (Cultures i Societats de l’Edat Mitjana) y colaborador del DALME Project (Documentary Achaeology Late Medieval Europe). Su tesis doctoral lleva por título «La vivienda del artesanado: arquitectura, mercado inmobiliario y cultura material en la Valencia medieval».  Precisamente, en torno a estos temas encontramos sus principales investigaciones y publicaciones. El mercado inmobiliario en Valencia, obras privadas en viviendas, la especialización del espacio doméstico o el textil y el mobiliario en el hogar. 

Investigador predoctoral en el departament d’Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de València, contractat amb una ajuda per a contractes predoctorals per a la formació de doctors del Ministeri de Ciència i Innovació. Membre del grup d’investigació CISEM (Cultures i Societats de l’Edat Mitjana) i col·laborador del DALME Project (Documentary Achaeology Batega Medieval Europe). La seua tesi doctoral porta per títol «L’habitatge de l’artesanat: arquitectura, mercat immobiliari i cultura material a la València medieval». Precisament, entorn d’aquests temes trobem les seues principals investigacions i publicacions. El mercat immobiliari a València, obres privades en habitatges, l’especialització de l’espai domèstic o el tèxtil i el mobiliari en la llar.

Predoctoral researcher in the Department of Medieval History and Historiographic Sciences and Techniques at the University of Valencia, contracted with a grant for pre-doctoral contracts for the training of doctors from the Ministry of Science and Innovation. Member of the research group CISEM (Cultures and Societies of the Middle Ages) and collaborator of the DALME Project (Documentary Achaeology Late Medieval Europe). His doctoral thesis is entitled «Craftsmen’s housing: architecture, the real estate market and material culture in medieval Valencia«.  His main research and publications focus on these topics: The real estate market in Valencia, private works in housing, the specialisation of domestic space or textiles and furniture in the home.


RESUMEN PONENCIA


De amarre de barcos a ropa de cama. El cáñamo en el espacio doméstico valenciano en el siglo XV

La industria textil se considera uno de los principales motores económicos durante la Edad Media. Su importancia la demuestran la gran cantidad de trabajos monográficos que no han dejado de ver la luz en las últimas décadas. Un sector que todavía nos sigue sorprendiendo por su gran potencial para aproximarnos al conocimiento de aquella sociedad, tanto en cuanto a sus aspectos económicos, productivos, simbólicos, funcionales, etc. 

Precisamente, respecto a esta visión integradora del textil, el cáñamo puede que sea una de las pocas fibras empleadas en esta industria que no se ha analizado con un enfoque multitemático. Conocemos a la perfección su proceso productivo, desde la siembra a la recolección y posterior obtención de la fibra con la que se elaboraban los diferentes productos. Tenemos constancia de la relevancia de esta fibra, tanto bruta como trabajada, en las redes comerciales del momento. 

Sin embargo, desconocemos el verdadero alcance que tuvieron los objetos confeccionados en cáñamo más allá del producto elaborado por sogueros o corders destinado a la industria naval, a la construcción o al medio agrícola, entre otros. Por lo tanto, necesitamos ir más allá en nuestras pesquisas. ¿Qué se podía llegar a fabricar a partir del cáñamo? ¿Cuál fue su papel en el espacio doméstico? ¿Fue un tejido basto alejado de cualquier concepción de estética o de confort? ¿Qué grupos lo consumieron? etc. 

Con nuestra comunicación analizaremos la presencia del cáñamo en los hogares de Valencia entre 1380 y 1450 a través de las referencias a los objetos confeccionados con este material que nos proporcionan los inventarios post-mortem y las almonedas, permitiéndonos su contextualización y por lo tanto la aproximación a sus funciones y significación en el espacio doméstico. 

D’amarrament de vaixells a roba de llit. El cànem en l’espai domèstic valencià en el segle XV

La indústria tèxtil es considera un dels principals motors econòmics durant l’edat mitjana. La seua importància la demostren la gran quantitat de treballs monogràfics que no han deixat de veure la llum en les últimes dècades. Un sector que encara ens continua sorprenent pel seu gran potencial per a aproximar-nos al coneixement d’aquella societat, tant quant als seus aspectes econòmics, productius, simbòlics, funcionals, etc.

Precisament, respecte a aquesta visió integradora del tèxtil, el cànem pot ser que siga una de les poques fibres emprades en aquesta indústria que no s’ha analitzat amb un enfocament multitemàtic. Coneixem a la perfecció el seu procés productiu, des de la sembra a la recol·lecció i posterior obtenció de la fibra amb la qual s’elaboraven els diferents productes. Tenim constància de la rellevància d’aquesta fibra, tant bruta com treballada, en les xarxes comercials del moment.

No obstant això, desconeixem el vertader abast que van tindre els objectes confeccionats en cànem més enllà del producte elaborat per soguers o corders destinat a la indústria naval, a la construcció o al mitjà agrícola, entre altres. Per tant, necessitem anar més enllà en les nostres perquisicions. Què es podia arribar a fabricar a partir del cànem? Quin va ser el seu paper en l’espai domèstic? Va ser un teixit bast allunyat de qualsevol concepció d’estètica o de confort? Quins grups ho van consumir? etc.

Amb la nostra comunicació analitzarem la presència del cànem en les llars de València entre 1380 i 1450 a través de les referències als objectes confeccionats amb aquest material que ens proporcionen els inventaris post mortem i les almonedes, permetent-nos la seua contextualització i, per tant, l’aproximació a les seues funcions i significació en l’espai domèstic.

 

From ship’s moorings to bedding. Hemp in the Valencian domestic space in the 15th century

The textile industry is considered one of the main economic engines during the Middle Ages. Its importance is demonstrated by the large number of monographic works that have been published in recent decades. A sector that still continues to surprise us due to its great potential to bring us closer to the knowledge of that society, both in terms of its economic, productive, symbolic and functional aspects, etc. 

Precisely, with regard to this integrated vision of textiles, hemp may be one of the few fibres used in this industry that has not been analysed with a multi-thematic approach. We are perfectly familiar with its production process, from sowing to harvesting and later obtaining the fibre from which the different products were made. We are aware of the importance of this fibre, both raw and processed, in the commercial networks of the time. 

However, we do not know the true scope that objects made of hemp had beyond the product made by rope-makers or corders destined for the shipbuilding industry, construction or agriculture, among others. Therefore, we need to go further in our research: what could be made from hemp? What was its role in the domestic space? Was it a coarse fabric far removed from any conception of aesthetics or comfort? What groups consumed it? etc. 

With our paper we will analyse the presence of hemp in the homes of Valencia between 1380 and 1450 through the references to objects made with this material provided by the post-mortem inventories and the almonedas, allowing us to contextualise them and therefore to approach their functions and significance in the domestic space.