Reuniones Científicas en el MARQ

Jesús Moratalla Jávega

Departamento de Prehistoria, Arqueología, Historia Antigua, Filología Griega y Filología Latina de la Universidad de Alicante

Jesús Moratalla Jávega

Departamento de Prehistoria, Arqueología, Historia Antigua, Filología Griega y Filología Latina de la Universidad de Alicante

Biography

EL FINAL DE LA CONTESTANIA

Sonia bayo y Jesus Moratalla

 

CAST

Don Enrique Llobregat escribía en su Contestania Ibérica sobre sus momentos finales que “El mundo ibérico autóctono y autónomo se pervirtió en su esencia dando paso al mundo ibero-romano, continuador y epígono de la época clásica ibérica”, dando lugar así a una pauta interpretativa que presuponía un progresivo cambio de las estructuras socio-políticas locales hacia los estándares romanos, de manera lineal y casi por infiltración capilar progresiva, sin matices. Así se mantuvo hasta fechas bastante recientes, cuando los hallazgos arqueológicos, en la Contestania y en las regiones limítrofes, empiezan a constatar una diversidad de casuísticas en el contacto ibero-romano, que obligan a replantear aquel paradigma. En nuestro caso, datos procedentes de la arquitectura, de la cultura material, del patrón de asentamiento y control territorial o de la relación costa-interior ofrecen otras soluciones interpretativas en las que el factor militar romano es más determinante de lo que se creyó en la década de los 60 de la pasada centuria.

Los últimos años de investigación arqueológica en la Constestania han dado fruto a nuevas perspectivas acerca de las formas de vida y relación entre sus moradores y sus visitantes, especialmente a partir de la excavación de diversas fortificaciones del s. I a. C., nacidas al socaire de las guerras civiles romanas y donde presuponemos que se establecieron soldados romanos sertorianos. Durante las excavaciones del Tossal de la Cala, uno de ellos, el análisis de materiales nos permite entender cómo vivían estos soldados, cómo era la arquitectura del lugar, cómo eran sus patrones…, ofreciendo una fotografía única del final de la Contestania.

A la pregunta de cómo ha influido en los modos de vida autóctonos la presencia de estos soldados se han ido encontrando algunas respuestas, a la vez que surgen nuevas preguntas por responder.

 

 

VAL

N’Enric Llobregat escrivia a la seua Contestania Ibérica sobre els seus moments finals que “El món ibèric autòcton i autònom es va pervertir en la seua essència donant pas al món ibero-romà, continuador i epígon de l’època clàssica ibèrica”, donant lloc així a una pauta interpretativa que pressuposava un canvi progressiu de les estructures sociopolítiques locals cap als estàndards romans, de manera lineal i gairebé per infiltració capil·lar progressiva, sense matisos. Així es va mantenir fins a dates força recents, quan les troballes arqueològiques, a la Contestània i a les regions limítrofes, comencen a constatar una diversitat de casuístiques en el contacte ibero-romà, que obliguen a replantejar aquell paradigma. En el nostre cas, dades procedents de l’arquitectura, de la cultura material, del patró d’assentament i control territorial o de la relació costa-interior ofereixen altres solucions interpretatives en què el factor militar romà és més determinant del que es va creure a la dècada dels 60 de la centúria passada.

Els darrers anys de recerca arqueològica a la Contestània han donat fruit a noves perspectives sobre les formes de vida i relació entre els seus habitants i els seus visitants, especialment a partir de l’excavació de diverses fortificacions del s. I a. C., nascudes al socaire de les guerres civils romanes i on pressuposem que es van establir soldats romans sertorians. Durant les excavacions del Tossal de la Cala, un d’ells, l’anàlisi de materials ens permet entendre com vivien aquests soldats, com era l’arquitectura del lloc, com n’eren els seus patrons…, oferint una fotografia única del final de la Contestània.

A la pregunta de com ha influït en els modes de vida autòctons, la presència d’aquests soldats s’han anat trobant algunes respostes, alhora que sorgeixen noves preguntes per respondre.