Reuniones Científicas en el MARQ

Juan José Castellano Castillo

Museo Arqueológico Municipal de Enguera

Juan José Castellano Castillo

Museo Arqueológico Municipal de Enguera
juanjosecastellano@enguera.es 

Biography

Cerro Lucena, un oppidum en los límites de la Contestania

 

CAST

Cerro Lucena es un oppidum de pequeño tamaño levantado en el s. IV a. C. en el extremo septentrional de la Contestania. Se localiza a una distancia en línea recta del río Júcar de unos 13km, relieve considerado como el límite o espacio de contacto entre contestanos y edetanos. Permaneció habitado hasta el último tercio del s. I a. C., momento en el que fue abandonado pacíficamente y su población pasó a ocupar las villae establecidas al pie de la sierra donde se levantaba el oppidum.

La excavación de 26 departamentos del poblado, entre 2003 y 2009, nos permite disponer para su estudio de una cultura material rica y variada. Gracias a la investigación de estos restos podemos conocer aspectos como la dieta; la religiosidad popular; el uso del dinero, evolucionando desde los recortes y pequeños lingotes hasta la monetización; las actividades comerciales, tanto a nivel de productos locales o regionales como de las importaciones de bienes de origen mediterráneo o la adaptabilidad de su población a distintos patrones de medidas.

Dentro de nuestro trabajo hacemos una mención especial al comercio de cerámicas importadas. La dilatada ocupación del enclave nos permite documentar su evolución, desde la generalización de los productos áticos hasta su sustitución por los itálicos.

En definitiva, hemos podido acceder a un amplio conjunto de conocimientos que nos permiten acercarnos a la realidad de una comunidad local que vivió a lo largo de cuatro siglos en el mismo lugar.

 

VAL

Cerro Lucena és un oppidum de xicoteta grandària alçat en el s. IV a. C. en l’extrem septentrional de la Contestània. Es localitza a una distància en línia recta del riu Xúquer d’uns 13km, relleu considerat com el límit o espai de contacte entre contestans i edetans. Va romandre habitat fins a l’últim terç del s. I a. C., moment en el qual va ser abandonat pacíficament i la seua població va passar a ocupar les villae establides al peu de la serra on s’alçava l’oppidum.

L’excavació de 26 departaments del poblat, entre 2003 i 2009, ens permet disposar per al seu estudi d’una cultura material rica i variada. Gràcies a la investigació d’aquestes restes podem conéixer aspectes com la dieta, la religiositat popular, l’ús dels diners, evolucionant des dels retalls i xicotets lingots fins a la monetització, les activitats comercials, tant a nivell de productes locals o regionals com de les importacions de béns d’origen mediterrani o l’adaptabilitat de la seua població a diferents patrons de mesures.

Dins del nostre treball fem un esment especial al comerç de ceràmiques importades. La dilatada ocupació de l’enclavament ens permet documentar la seua evolució, des de la generalització dels productes àtics fins a la seua substitució pels itàlics.

En definitiva, hem pogut accedir a un ampli conjunt de coneixements que ens permeten acostar-nos a la realitat d’una comunitat local que va viure al llarg de quatre segles en el mateix lloc.