La presencia de los morteros ebusitanos en la Contestania. Una forma representativa de los repertorios de época plena. 

Pascual Perdiguero Asensi
Universitat d’Alacant

José Luis Martínez Boix
Universitat d’Alacant

CAST

Desde finales del siglo -V y, sobre todo, durante los siglos -IV y -III, la gran mayoría de los repertorios ibéricos contestanos incluyen morteros de importación dentro del grupo funcional de “preparación de alimentos”, un elemento vinculado con formas específicas de procesado de alimentos y comensalidad. Aunque también se detectan morteros de otras procedencias, los más abundantes son los conocidos como morteros AE-20 o “morteros ebusitanos”. Esta se convertirá en una forma ubicua en las vajillas ibéricas, con una mayor incidencia en los yacimientos de la costa, pero sin ser desconocidos en contextos de interior. Esa presencia generalizada nos permite hablar de la participación de este elemento, sea de forma cotidiana o esporádica, dentro de las prácticas culinarias contestanas, un aspecto que, sin duda, contrasta con la práctica ausencia de imitaciones locales de esta forma. Esto abre implicaciones interpretativas que pretendemos explorar en esta propuesta. Sea como sea, esta forma importada se convertirá en representativa y fósil director de la fase plena de la facies cultural contestana. Por ello, en esta propuesta pretendemos sistematizar esta clase de hallazgos analizando su dispersión, aportando una base de datos y llevando a cabo un análisis tipológico de los mismos. Además, se valorarán los contextos de aparición (cuando existan) y su morfometría con el fin de caracterizar este tipo de forma. Creemos que esto permitirá obtener datos interesantes para construir hipótesis sobre su función, su importancia en los repertorios de preparación de alimentos ibéricos y explorar la importante conexión que mantiene la Contestania con el mundo ebusitano durante toda su época plena. 

VAL

Des de finals del segle -V i, sobretot, al llarg dels segles -IV i -III, la gran majoria dels repertoris ibèrics a la Contestània inclouen morters d’importació dins del grup funcional de “preparació d’aliments”, un element vinculat amb formes específiques del processament d’aliments i comensalitat. Tot i que també es detecten morters provinents d’altres procedències, els més abundants són els coneguts com a morters AE-20 o “morters ebusitans”. Aquesta es convertirà en una forma ubiqua dins les vaixelles ibèriques, amb una major incidència als jaciments costaners, però sense ser desconeguts als contextos d’interior. Aquesta presència generalitzada ens permet parlar de la participació d’aquest element, siga d’una forma quotidiana o esporàdica, dins d’unes pràctiques culinàries contestanes, un aspecte que, sens dubte, contrasta amb la pràctica absència d’imitacions locals d’aquesta forma. Aquest fet planteja implicacions interpretatives que pretenem explorar a aquesta proposta. De la manera que siga, aquesta forma importada esdevindrà representativa i fòssil director de la fase plena de la fàcies cultural contestana. Per això, a aquesta proposta tractarem de sistematitzar aquesta classe de troballes analitzant-ne la dispersió, aportant una base de dades i duent a terme una anàlisi tipològica. A més, es valoraran els seus contextos d’aparició (quan existisquen) i la seua morfometria amb la finalitat de caracteritzar aquest tipus de forma. Pensem que això permetrà obtenir dades interessants per construir hipòtesis al voltant de la seua funció, la seua importància dins els repertoris de preparació d’aliments ibèrics i explorar la important connexió que manté la Contestània amb el món ebusità al llarg de tota la seua època plena.